Aquella passió devoradora i caníbal…

Bella criatura, Acosta’t als meus braços, deixa’m ensumar la deliciosa aroma de la teva pell, llepar la teva delicada espatlla fins lliscar-me cap al teu coll tan llis i sublim. Només serà un petit pessic, un lleuger i espurnejant cruixit voluptuós. Llum daurada, sang efervescent. L’èxtasi més exquisit, emanes un deliri de plaer mentre mastego, lentament, la teva deliciosa carn trèmula de vermell robí, tan tendra, adorable i sucosa.

Els teus ulls consumeixen la seva lluentor cap a un incandescent blanc espectral. La teva carn desapareix entre les meves entranyes. Jo soc el teu ser, la teva sang és la meva virtut. Tinc els teus records, el teu cos és només la nostàlgia dels desemparats. He devorat els teus somnis, il·lusions negres, blanques llums en l’autopista. Seguiré el meu camí, fins al pròxim encreuament de cossos errants.

Imatges / Texte: Andreu Tusquets.