Crono-lògiques.

L’art contemporani no és només un reflex del seu temps, sinó una conversa contínua entre el passat, el present i el futur,

Crear una obra d’art contemporani pot ser un procés profund i enriquidor, on la introspecció i la meditació juguen un paper crucial. En aquest procés és essencial trobar un espai que propiciï la creativitat, un refugi on l’artista pugui estar en contacte amb els seus pensaments més íntims i les seves emocions més crues. Des d’aquest lloc d’aïllament, es poden explorar diverses tècniques i estils que permeten expressar la complexitat de l’experiència humana. La solitud no hauria de contemplar-se com un obstacle, sinó com una oportunitat per a submergir-se en el viatge creatiu, duent a terme experimentacions que podrien resultar en una connexió genuïna amb el públic. En aquest sentit, l’art contemporani es converteix en un vehicle poderós per a comunicar idees i sentiments que sovint són difícils de verbalitzar, desafiant a l’espectador a reflexionar sobre les seves pròpies experiències.

Fotografies: Serie «Crono-lògiques» Andreu Tusquets (2024).

Nous Romàntics

Noves Vides

Antics quadres realitzats a diverses persones de la societat burgesa del romanticisme ara troben una nova versió visual amb la intel·ligència artificial.

Els colors vibrants i les expressions detallades dels temes de les pintures es revitalitzen mitjançant l’aplicació de tècniques d’IA, oferint una perspectiva fresca i contemporània a aquestes obres clàssiques. La intersecció entre creativitat humana i innovació tecnològica permet una fascinant reinterpretació de la història de l’art, generant un diàleg intrigant entre el passat i el present. L’aparició de uns «nous cuadres romàntics» en el món de l’art subratlla encara més l’impacte constant de la IA en l’evolució de l’expressió artística.

Fotografies: Serie «Nous Romàntics» Andreu Tusquets (2024).

Thelema

La teoria del Thelema és una filosofia espiritual i religiosa que va ser desenvolupada per Aleister Crowley a principis del segle XX. És una creença que es basa en la idea que cada individu té una veritable voluntat o propòsit en la vida i que ha de fer tot el possible per a descobrir i seguir aquesta voluntat.

Segons la teoria del Thelema, l’objectiu últim de cada persona és aconseguir el seu veritable potencial i convertir-se en la millor versió de si mateixa. Això implica buscar l’autoconeixement, explorar diferents experiències i desenvolupar poders personals per a complir amb la voluntat única de cada individu.

El Thelema també abasta la creença en la màgia i la idea que els practicants poden utilitzar rituals i mètodes específics per a manifestar la seva voluntat en el món. Els seguidors d’aquesta teoria busquen viure d’acord amb el principi bàsic de «Fes el que vulguis, serà tota la teva Llei» i creuen en la importància de viure de manera autèntica i en harmonia amb un mateix.

És important esmentar que el Thelema ha estat objecte de controvèrsia i ha estat interpretat de diferents maneres pels seus seguidors al llarg dels anys.

Fotografies: Serie «Thelema» Andreu Tusquets (2022).

Trombocop

Una nova eina de distorsió

Definitivament, Trombocob pot distorsionar tots els cartells de colors. Depenent de com es requereixi el grau de distorsió, hi ha diverses maneres operatives de manipulació del disseny. Per exemple, Trombocob podria alterar físicament els cartells canviant la seva forma o estructura. També podria aplicar diferents tècniques artístiques o digitals per a distorsionar els colors, creant efectes visuals molt interessants. En qualsevol cas, la distorsió amb Trombocob pot agregar amb èxit creativitat i originalitat al seu disseny original.
No obstant això, és important tenir en compte que altres factors, com el cost, l’eficiència, la innovació i el temps, també poden influir en la definició dels resultats tècnics de Trombocob. La importància relativa d’aquests factors variarà depenent del context i els requisits específics de cada projecte. Per a més informació dirigeixi’s al departament d’atenció a l’usuari de Pop&Colors Museu. Estarem encantats de respondre a les seves consultes.

Fotografies: Serie «Trombocob» Andreu Tusquets (2023).

Psicopop

La psicologia “pop” ven, és màrqueting i en ell triomfen les idees senzilles, positives i entusiastes.
La psicologia “pop” promou conceptes i enfocaments que no sempre estan basats en la ciència. El màrqueting en combinació amb la ingent quantitat de publicacions de “no experts” i la seva difusió a través de les xarxes socials han reforçat al llarg de més d’una dècada aquest fenomen.

Valeria Sabater psicòloga. 16 de set. 2021

Fotografies: Serie «Psicopop» Andreu Tusquets (2023).

Marlow Experiment

«Experiment Marlow» és un estudi social àmpliament conegut que va ser realitzat pel psicòleg social Solomon Asch en la dècada de 1950. L’experiment es va basar en la conformitat i la influència social.

En l’experiment, es van formar grups de participants, però només un d’ells era un subjecte real d’estudi, mentre que els altres eren còmplices de l’experimentador. Se’ls presentaven als participants una sèrie de línies de diferents longituds i se’ls demanava que comparessin una línia de referència amb altres línies i diguessin quina era la més semblant en longitud.

El punt clau de l’experiment era veure com reaccionava el subjecte real davant les respostes dels còmplices. Els còmplices, de manera intencional, donaven respostes incorrectes a vegades. L’objectiu era estudiar si el subjecte real se sentiria pressionat a seguir les respostes incorrectes dels còmplices per por de ser jutjat o per la influència de la majoria.

En general, es va descobrir que molts participants es deixaven influir per la pressió social i donaven respostes incorrectes, a pesar que sabien que eren incorrectes. Aquest experiment ha estat àmpliament citat per a il·lustrar com la conformitat pot portar a les persones a actuar en contra del seu propi judici i coneixement.

Serie digital «Experiment Marlow» Andreu Tusquets (2023).

Tots eren Sants

Tots els sants no eren perfectes. Van cometre errors durant la seva vida i sovint, van portar vides públiques de depravació abans que els seus cors es convertissin en fonts d’inspiració. Una esperança que il·lumina els nostres freds cors, tan distants de Déu, que potser podrem redimir-nos en una nova vida.
Els sants sempre ens semblen “massa sants” com perquè els imitem, però en realitat s’assemblaven més a nosaltres del que crèiem. Lluitaven per superar les mateixes addiccions, caient en els mateixos pecats i mals hàbits que avui mateix ens pesen tant.
Així que alegrem-nos perquè aquests homes i dones sants, que no van ser sempre així, van poder superar per la gràcia de Déu els grans obstacles de la seva vida per a convertir-se en enlluernadors exemples de virtut.
Sants amb mal comportament: criminals, bandits, meuques, estafadors i adoradors del diable que per sort s’han convertit en els nostres guies espirituals.

Serie digital «Tots eren Sants» Andreu Tusquets (2023).

Adéu estiu, adéu…

Adéu a la platja, a la mar, al calent tacte de la sorra… ja no podrem jugar nus entre les ones. La fi de l’estiu va arribar i tu ja no estàs. Ja no puc veure com el teu cos es dilueix entre les grisenques ombres de la ciutat. Els teus pensaments es preparen per a nous reptes, nous estímuls, noves propostes… Tens el desig d’iniciar una nova vida semblant al record de l’anterior. T’obriràs a experimentar experiències on la meva presència estarà esvaïda i catalogada a un vell arxiu de passat recent. Tot es converteix en una puta merda.
Durant aquests dies de tardor, tornaré a passejar per la vora de la riba de la nostra platja, embolicat entre núvols grisos i un vent fred i hostil. Els meus llavis tornaran a recordar com besaven la teva pell mullada sota aquell sol abrasador… Ara només em queden els petons de la pluja, amb la plena i angoixant certesa que tot s’ha acabat i que en un temps indeterminat, el teu cos s’esvairà com en un miratge en el desert de la meva solitud.

Texte/imatges: Andreu Tusquets.

Serie digital «Experiment Marlow» Andreu Tusquets (2023).

Fos en Negre

Sense llum. Tot negre. A les fosques en un espai que sembla immens, no m’atreveixo a fer passos llargs per por d’ensopegar amb algun moble o objecte punxant, tot sembla tan estrany. Negre intens. Millor estar-se quiet, no fa falta obrir els ulls per a veure res, tot és tan fosc, tan íntim i aclaparador. L’espai i el temps es converteixen en uns opressors infinits, no hi ha res, no puc veure’m, puc palpar el meu cos, la meva cara però ja no sé qui sóc, tinc molta por a la foscor, no puc reflectir-me en un mirall, Qui sóc?, Ningú em veu, no sé on anar, no sé que fer… Cridaré!, però… i si ja no estic sol?… Sento sorolls, lleus cruixits, espetecs… potser són passos… tinc por, em quedaré molt quiet, immòbil perquè no percebi la meva presència. No m’agraden els desconeguts.

Serie Andreu Tusquets. 2022.

Extravagància

Deixa’t seduir per la foscor, és el moment de ser extravagant, deixa’t portar pels teus impulsos. Oblida el que has vist i submergeix-te en la teva faceta més visceral de la teva puta vida, descobreix la bellesa onanista del blanc i negre, la perversió dels grisos, la provocació de les ombres, seràs el teu propi convidat en un exclusiu circuit tancat especialment creat per a il·luminar la teva curiositat amb regals sorpresa i souvenirs. Veritat que és temptador?, és difícil resistir-se a mirar, no voldràs tancar els ulls, et sentiràs de vici gaudint dels hàbils ressorts de la preciosa taronja mecànica, tan turgent, voluptuosa… Prohibit parpellejar, la teva memòria pestanyejarà en un clic clac. Encén la llum vermella, deixa la teva ment en blanc, relaxa els teus músculs. Els teus ulls volen veure més, plens de tanta luxúria que llagrimegen de plaer… vinga, parpelleja, no els privis de tanta felicitat.

Encara vols més?, perfecte, molt millor així, cerca dins de les teves vísceres, indaga, converteix-te en la teva ombra, veuràs el que vulguis veure, tu decideixes. Utilitza el teu poder, desxifra les tedioses corbes de la lectura de signes. Descobreix la revelació. Seràs premiat amb un desvergonyit missatge secret transferit al teu tou cervell corcat. Disposaràs d’eines per crear un fos en cadena i desaparèixer en el no-res absolut del gloriós buit mutant. Ja estàs llest per al teu viatge… pregunta sense rancor als altres ciutadans, ells i aquells, enarboren amb decisió les seves torxes nues per a mostrar-te el camí cap al teu propi desconcert.

Sense dubte un viatge fosc i extravagant cap a la desconnexió per a satisfer els teus llefiscosos fluids. El plaer és gris, la foscor és desig.

Serie Andreu Tusquets. 2022.

Descomposició d’un retrat

El seu rostre no és nítid aquí. Tampoc el seu cos. Percebo la desaparició impenetrable dels seus ulls. Emportant-se la seva mà al front, just en l’instant en què la càmera tallava una làmina del temps.
(Ningú sabrà si el model plorava, o tenia aquells ulls blancs dels cecs o estrenyia les parpelles amb fúria, o mirava lluny, sense sentir-se tocat per la figura del seu amant en la penombra
entre els vells mobles de l’estudi.)

Ah, descripció, de totes les arts menys apreciades.
Charles Wright

Serie Andreu Tusquets. 2022.

T’estimo tant que em fas fàstic.

Ja et vaig avisar que allò nostre era només una rebolcada per a alleujar els meus rampells. No m’agrades… ets tan raquític, tan poca cosa, em fa una mica de fastig la teva estúpida cara de cul… i el teu cos nu no val res. Em sembles insuportable, fastigosament imbècil. M’emprenya arribar a casa i veure com em reps com un gos fidel, submís i sarnós amb aquella mirada tan trista i fotuda que només en donen ganes de fotre’t un parell d’hòsties. Et tiro un os de pernil per rosegar, l’agafes al vol amb les teves dents corcades i jeus confortablement en la meva puta catifa bruta, tombat al costat del meu sofà, atent al silenci dels meus moviments mentre xatejo en el mòbil amb gent més interessant que tu. Mirant-me amb els teus lamentables ulls a l’espera d’una carícia condescendent com a premi de consolació. I em rendeixo, et fico mà, retorço el teu lànguid membre perquè cridis. Em fas bastant fàstic, però tens sort, ets l’única carn tèbia que tinc més a prop per a rebolcar-me i descarregar les meves entranyes.
Et lleparé, t’escopiré amb totes les meves forces. M’excita tant veure com ja no ets res, com et fas petit, petit, petitet i et desintegres en una merdosa massa llefiscosa llesta per a tirar a les escombraries…
Gaudiré com mai, mai, el deliri de veure com desapareixes, sentiré l’agradable sensació de la teva pèrdua, alleujat de ja no veure’t mai més. Per fi, per fi seré lliure per a tornar a tenir la fantasia de trobar un cos nou, més desitjable, obscè i putrefacte que em recordi a tu.

Texte / Fotografies: Andreu Tusquets.

Serie Andreu Tusquets. 2022.