Homenatge als castellers

Homenatge als castellers és un monument dedicat als castellers obra de l’escultor català Antoni Llena i Font. Està situat a la plaça de Sant Miquel de Barcelona, al barri Gòtic,

El monument Homenatge als castellers està format per dotze tubs d’acer inoxidable de deu centímetres de diàmetre que s’entrelliguen fins a 26,5 metres d’alçada i que se sustenta a sobre d’una placa de formigó de 12 x 12 metres. Es tracta d’una escultura conceptual, sota la qual s’hi pot transitar, que representa la fragilitat i la força d’un castell.

Fotografies: Andreu Tusquets. (2023).

Diagonal Zero Zero

Arquitectura high-tech.
Diagonal Zero Zero és un exemple d’arquitectura amb tecnologia punta. L’edifici mesura 110 metres d’alt i compta amb 24 pisos.​ Dissenyat per Emba Estudi Massip-Bosch arquitectes de Barcelona, fundat i dirigit per Enric Massip-Bosch.
L’estructura de l’edifici és una variació del tub-en-tub, en la qual el nucli (o ‘tub’ interior) està construït en ciment, i l’estructura del perímetre (o ‘tub’ exterior) està construït en acer. L’estructura exterior suporta l’enreixat amb la missió de contenir la torsió i les tensions de la torre produïdes per vent o terratrèmols.

Fotografies: Andreu Tusquets. (2023).

Manga Barcelona

La sèrie «Manga, Postals de Barcelona» transforma els espais quotidians de la ciutat, capturant la seva essència única i la diversitat cultural que la caracteritza. A través dels colors intensos, aquesta sèrie convida els espectadors a redescobrir carrers, places i llocs que habitualment podrien passar desapercebuts. Cada vinyeta revela una nova perspectiva, i això permet als visitants i residents apreciar la bellesa i la història que s’amaguen en cada racó, establint un vincle emocional amb l’ambient que els envolta. Aquest projecte no només és una celebració de la vida urbana barcelonesa, sinó també un homenatge a l’apassionant món del manga.

«Manga Barcelona» Fotografies /Text: Andreu Tusquets. (2024).

Suburbia

Suburbis, la complexitat de la seva caòtica existència es manifesta de manera crua i palpable. Els carrers estan impregnats d’una energia inconfusible, un palpitar constant que es barreja amb el brunzit de la ciutat que es nega a abandonar el moviment. Cada edifici, cada fanal, cada rostre il·luminat i anònim que transita per les voreres contribueix a teixir una conspiració d’històries passatgeres mancades d’interès.

Malgrat l’aparent gris nuclear que ennuvola aquesta ciutat de vertigen, hi ha éssers de vida mutant que s’obren pas qual raigs de sol entre els núvols. El murmuri del trànsit trenca la monotonia, murmuris de silenci. El desig com a esperança que desafia la desolació, promeses murmurades pel vent, futur esbiaixat per falses promeses proletàries…

Un paisatge urbà d’aparença inhòspita en el qual batega un constant palpitar que es nega a ser silenciat. Suburbis, que lluny de ser meres extensions grises de la ciutat, cobren vida pròpia formant una teranyina única i complexa que mereix ser explorada amb els ulls del turista àvid de paisatges exòtics.

«Suburbia» Fotografies /Text: Andreu Tusquets. (2024).

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona. Dedicat principalment a la vida i l’obra de l’artista Antoni Tàpies (1923-2012).

Va ser fundada pel propi artista l’any 1984. Creada per a l’estudi i la promoció de l’art contemporani, compta amb una de les col·leccions més completes de l’obra de Tàpies. Conté més de 360 obres originals (pintures, dibuixos i 1000 gravats) i llibres d’artista de tots els períodes artístics del pintor. La fundació va obrir les seves portes el mes de juny de 1990.
A més de les exposicions permanents dedicades al pintor barceloní, el museu realitza exposicions temporals que abasten tots els gèneres artístics. Destaca també la biblioteca, especialitzada en art modern, i que és considerada com una de les més completes del món en el seu gènere. Compta també amb una secció dedicada a l’estudi de l’art asiàtic.

 Fotografies: Andreu Tusquets. (2023).

Pavelló Mies van der Rohe

El Pavelló d’Alemanya, dissenyat per Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, va ser l’edifici de representació d’Alemanya en l’Exposició internacional de Barcelona celebrada l’any 1929. Concebut com a espai representatiu per a albergar la recepció oficial presidida pel rei Alfons XIII a les autoritats alemanyes, l’edifici pretenia simbolitzar el caràcter progressista i democràtic de la nova República de Weimar (1918-1933), i la seva recuperació després de la Primera Guerra Mundial.
Aquest edifici constitueix un de les fites en la història de l’arquitectura moderna, a l’ésser una obra on es plasmen amb particular rotunditat i llibertat les idees del llavors naixent Moviment Modern, i és considerat per molts autors com una de les quatre peces canòniques de l’arquitectura del moviment modern juntament amb l’edifici de la Bauhaus de Gropius, la vila Savoye de Le Corbusier i la Casa de la cascada de Wright.​

Fotografies: Andreu Tusquets (2023).