COLORS AMB RADICALS LLIURES
L’artista barceloní, incombustible davant la bella absurditat de la vida, proposa deliris artificials basats en fets reals.
Andreu Tusquets utilitza l’art digital per a treballar sobre temàtiques que entronquen la deshumanització de l’art, el maquinisme, l’exaltació del progrés occidental i de l’estil sorollós i agitat de la vida urbana. Així com l’oblit del passat i la seva substitució pels avanços tecnològics, el culte a la velocitat i a la violència, la resposta agressiva, i l’exaltació de l’individualisme desesperat.
Selecció de projectes de l’autor Andreu Tusquets
Imatges a manera de microrelats que obren un diàleg entre la suggestió de l’espectador i els límits de la bellesa confusa:
La dendrofília és una parafília sexual que descriu l’atracció sexual cap als arbres, plantes, fruites i hortalisses, incloent el seu ús com a objectes sexuals. L’ús de flors per a acariciar-se el cos també s’inclou dins de la dendrofília.
Parafílies
La invenció del mot «parafília» es va crear a l’any 1903 i anys més tard va ser utilitzat per a substituir al terme «perversió».
Una parafília és un patró de comportament cap a objectes, situacions, activitats o individus atípics. No existeix un consens per a establir un límit precís entre l’interès sexual inusual i la parafília. Fins i tot existeix debat sobre si alguna de les considerades parafílies haurien de ser avaluades com un terme de diagnòstic.
Epilèpsia fotosensible. Tipus d’epilèpsia en el qual uns certs impulsos visuals provoquen convulsions davant l’exposició a uns certs estímuls, amb episodis d’activitat descontrolada i sincronitzada de les neurones que poden portar a la pèrdua de la consciència i altres impediments greus del funcionament del cervell.
Figura irreal, generalment horrible, que algú veu a través de la imaginació i que arriba a semblar real. Aparició misteriosa. Sèrie de freqüències que resulten de la dispersió d’un fenomen format per ones. Espectre lluminós que es veu com una sèrie de colors que va del vermell al violeta. Espectre solar que resulta de la dispersió de les radiacions de la llum blanca del sol en passar a través d’un prisma.
Escultures: Josep Mª Viaplana Nogué. Fotografia: Andreu Tusquets.
Un dia més em quedaré assegut aquí, en la penombra d’un jardí tan estrany, cau la tarda i em vaig oblidar una altra vegada de prendre una determinació. Esperant un eclipsi em quedaré, perseguint un enigma al compàs de les hores, dibuixant una el·lipse em quedaré, entre el sol i el meu cor.
L’Estàtua del Jardí Botànic
Cançó de Ràdio Futura. 1982.
Una delegació secreta governamental ha involucrat a una selecció de científics per a controlar l’expansió de la pandèmia mortal denominada «Andromeda». Organisme viral d’origen extraterrestre arribat accidentalment a la Terra a través d’un dels satèl·lits de la missió espacial europea. Crisi biològica en tot el seu clímax.
“La humanitat només pot triar entre la llibertat i la felicitat, i per a la gran massa de la humanitat era preferible la felicitat.“ George Orwell.1984.
“Quan algú vegi aquestes imatges sabrà que són fotografies del record, ja no pertanyo a aquesta casa, mai va ser la meva casa, mai vaig ser feliç en aquesta casa. Les seves parets sempre són estranyes, emmagatzemen la pols de la memòria d’una casa absent amb finestres cegues, les seves rajoles són tan fredes com trepitjar descalç la làpida d’un cementiri. Els que sobreviuen en el seu interior no volen saber ni preguntar, és molt millor així, millor ignorar el que s’amaga. Tots sabem que existeix un elaborat pacte de silenci. El passat forma part dels seus secrets, emmagatzemats en la foscor de les ombres, i jo… potser només sóc un espectre que busca un senyal de llum.”
La ipsofilia es defineix com l’excitació causada per la pròpia imatge. Poc té a veure amb la masturbació. Els éssers moguts per la ipsofilia gaudeixen amb el simple fet d’evocar el seu cos, a vegades per a excitar-se, utilitzen el seu propi reflex en un o diversos miralls.
PARAFÍLIA
La invenció del mot «parafília» es va crear a l’any 1903 i anys més tard va ser utilitzat per a substituir al terme «perversió».
Una parafília és un patró de comportament cap a objectes, situacions, activitats o individus atípics. No existeix un consens per a establir un límit precís entre l’interès sexual inusual i la parafília. Fins i tot existeix debat sobre si alguna de les considerades parafílies haurien de ser avaluades com un terme de diagnòstic.
Les flors no mereixen marcir-se entre aquells que no perceben la seva bellesa. Lluitem per un món lliure de floricidis.
Dos cossos reposen en un lloc sense lloc, anònims i intemporals. Executen una coreografia efímera. Potser un procés improvisat de sexualitat i subjectivitat en un temps de cerimònia per a estimar.
©Andreu Tusquets. Totes les imatges són propietat de l’autor i estan protegides per drets d’autor. Prohibida la seva reproducció total o parcial sense l’autorització expressa de l’autor.
Pop&Colors Museu 