La cerca d’equilibri i harmonia a través de simetries visuals i conceptuals és una característica distintiva de l’art contemporani. Pop Colors Museu proposa un diàleg visual fascinant que convida a la contemplació i la reinterpretació constant de les obres.

Andreu Tusquets fa servir la fotografia com un mitjà per desballestar el que creiem que sabem sobre la realitat i reconstruir-la amb una fusió visual de l’artista. Un procediment creatiu amb una idiosincràsia filosòfica que implica un pensament sobre la manera de com es pot jugar a entendre i percebre el món. L’autor genera un treball d’interferències visuals amb eines d’intervenció digital per activar a través de diversos estímuls i paradoxes nous recursos per facilitar la interconnexió de tots els elements.

Pop Colors Museu catalitza aquestes obsessions a la vegada que incorpora algunes novetats suggestives. A través de la mirada de l’espectador, en la pantalla es desplega una successió d’imatges sense referències contextuals i, per tant, no abocades a un significat unívoc. De vegades hi podem reconèixer, no sense certa dificultat, algunes formes tangibles, d’altres vegades no és possible respondre a la pregunta del que s’ha fotografiat en termes de representació: el que veiem davant dels nostres ulls pren forma de llums, textures i ombres que deambulen els límits de l’abstracció. Tampoc ajuda la descontextualització de l’espai i el temps o el fet d’haver d’afegir informació addicional a la incompletesa o ambigüitat de les imatges que veiem. Els textos i comentaris que acompanyen a les imatges i sèries visuals són un recurs o una eina més es podrien descriure com «textos visuals», ja que el seu propòsit és dimensionar el mateix significat de «allò» que veiem o percebem, o bé indueixen a imaginàries definicions literàries.

Ara l’espectador ha d’imaginar tot un entramat de relacions i significats, i en fer-ho ha d’adoptar la mirada del fotògraf. Fugint del diàleg verbal, les fotografies proven de comunicar-nos el seu misteri no a través d’una cadena de raonaments, sinó mitjançant una experiència visual, que ens convida a experimentar i a contemplar allò que precisament no podem entendre.

Pop Colors Museu no és només un arxiu d’imatges aïllades. Com en altres projectes d’Andreu Tusquets, les fotografies s’han disposat i unit seguint un mètode d’intuïció artística, en un joc de transmutació aparentment atzarosa que contenen una certa concomitància i un cert fulgor de llenguatge novel·lístic. Les fotografies proposen nous estímuls davant la nostra mirada: metàfores, paradoxes i també preguntes. Tot i que per separat no sembla que tinguin cap relació, la seva combinació subtil genera llaços i simetries visuals, ressonàncies entre fenòmens distants que ara no podem deixar de veure nosaltres. En fer-ho, la mateixa realitat se’ns torna estranya de sobte i tal vegada incòmoda: hem abdicat a una certa visió global del món per contemplar-lo des de la incertesa i la perplexitat de qui obre els ulls per fer preguntes.

Pop Colors Museu també és una evident reflexió sobre el temps. No només perquè les obres tinguin un cert sabor intemporal, apreciable en diferents èpoques i latituds. Va molt més enllà: ens fa treure el cap a un món que, efectivament, sembla pertànyer a una realitat virtual, que podria remetre’ns tant a un passat clàssic com a un horitzó postapocalíptic. Un món irreal amb concomitàncies de l’estètica underground en què la figura humana apareix desdibuixada, i que, tanmateix, no podem contemplar sense deixar de sentir a tot arreu el batec i el propòsit de la condició humana. Les imatges concebudes com arxius visuals conviden a una reflexió sobre el temps i el nostre temps, així com l’estranyesa de la realitat o l’establiment de nous vincles entre èpoques diverses.

Pop Colors Museu proposa un singular diàleg entre les imatges fotogràfiques de la col·lecció i l’espectador, amb la intenció de generar una efervescència creativa que s’enfronta a la mateixa impossibilitat humana de concebre el pas del temps.